2 d’agost de 1931: el referéndum de l’Estatut al Penedès

Taula de recollida de signatures a Barcelona del referèndum femení, 2 d'agost de 1931. Foto: Josep Maria Sagarra Plana. Arxiu Nacional de Catalunya.

El 2 d’agost de l’any 1931 es va celebrar el referèndum per tal que el poble de Catalunya aprovés l’Estatut redactat per la comissió que havia nomenat el Govern de Catalunya. Aquesta estava formada per Antoni Xirau i Palau (Esquerra Republicana de Catalunya), Rafael Campalans (Unió Socialista de Catalunya), Martí Esteve (Partit Catalanista Republica), el vendrellenc Jaume Carner Romeu (independent, que actuava com a president de la comissió) i Pere Coromines (independent) i que es va reunir a l’hotel de la Vall de Núria per tal d’elaborar la proposta, d’aquí que aquest text sigui conegut com a Estatut de Núria. Després de la seva redacció, havia de ser aprovat en plebiscit pels ajuntaments, cosa que van fer fins al 26 de juliol 1.063 municipis catalans (el 98%) i, un cop aprovat pels ajuntaments, s’havia de referendar pel poble de Catalunya.

La mobilització a favor de l’Estatut, en aquest referèndum va ser molt intensa i va tenir un èxit considerable. El 75,1 del cens, que en aquells moments només era format per homes, va anar a votar i va donar suport a l’Estatut amb un 99% dels sufragis.

Resultats oficals del referèndum a Catalunya, 2 d'agost de 1931 (Font: L'Opinió, 7 d'agost de 1931).

La circumscripció amb major participació va ser la de Barcelona província i la més baixa va correspondre a la ciutat de Barcelona. Tot i amb això, en conjunt la participació va arribar al 75% del cens i els vots favorables superaven el 99% dels vàlids. Com solia succeir, en l’època no es van publicar els escrutinis oficials, tret de les dades agregades per circumscripcions. Però través de la premsa he pogut anar espigolant alguna informació sobre el que va passar al Penedès, que trobareu a la taula següent. La informació està agrupada per districtes o partits, dels quals tenim complets el de Vilafranca i el de Vilanova, i algunes dades pel districte del Vendrell. No he trobat informació de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons que estaven al partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. Com es pot veure, la participació va ser altíssima i en els tres casos va superar la mitjana catalana. A més, l’Estatut de Núria va rebre el suport gairebé unànime de tots els homes que van anar a votar oficialment.

Districte de Vilafranca

Districte de Vilanova

Districte del Vendrell

Resultats del referèdum del 2 d'agost de 1931 en alguns municipis del Penedès (Fonts:La Rambla, 3 d'agost de 1931; Acció, 8 d'agost de 1931, Diari de Tarragona, 4 d’agost de 1931; Tarragona Federal, 4 d’agost de 1931). 

A més a més, com que es volia la implicació del conjunt de la població es va organitzar una recollida de signatures de suport d’aquelles persones que havien vingut de terres d’Espanya i que, pel fet de no portar temps suficient residint a Catalunya no estaven incloses al cens electoral. Aquesta recollida de signatures es va fer només a Barcelona. Però la manifestació popular que va tenir més èxit va ser el referèndum femení paral·lel, organitzat des de la Generalitat provisional. 400.000 dones van donar suport amb la seva signatura a l’Estatut de Núria, en el que es pot considerar la primera gran manifestació política de masses de les dones a Catalunya. Al districte de Vilafranca, per exemple, es van recollir 1.814 signatures a la capital i 3.098 més a la resta del partit judicial (Acció, 8 d’agost de 1931). A Sitges, van votar en el referèndum oficial 1.366 homes i les signatures recollides per les dones van ser 1.481 (una en contra) (El Eco de Sitges, 9 d’agost de 1931). En definitiva, un èxit esclatant que va sorprendre propis i estranys i que donava plena legitimitat els parlamentaris catalans per defensar el dret de Catalunya a ser reconeguda políticament.

Un cop aprovat en massa pel poble de Catalunya, l’Estatut viatjà a Madrid, on va haver d’esperar primer a la redacció de la Constitució de la República i, després, a les reticències i les obstruccions d’uns grups que consideraven que l’Estatut en si mateix ja era una ruptura d’Espanya, tot i que en el text definitiu es parlava de “regió autònoma” enlloc del concepte “Estat” que apareixia al redactat de Núria. La discussió de l’Estatut de Catalunya amenaçava amb allargar-se eternament quan el 10 d’agost de 1932 el general Sanjurjo va fer un intent de cop d’estat, fallit, que fa ver adonar els republicans reticents que si volien consolidar el règim necessitaven, entre altres, el suport de la majoria dels catalans i catalanes. D’aquesta manera, el 9 de setembre de 1932 l’Estatut va ser aprovat definitivament per les Corts, no sense les preceptives retallades respecte el text original.