L’11 de febrer de 1873 es va proclamar la Primera República a l’Estat espanyol. De fet, era conseqüència de la Revolució Gloriosa del 29 de setembre de 1868 que va fer fora la dinastia dels Borbons, que regnava des del 1714. La Gloriosa va establir una monarquia constitucional però d'entrada no tenien cap rei. Durant dos anys, en van estar buscant un i, finalment, gràcies a les gestions del general Prim, la corona va anar a parar a Amadeu de Savoia, conegut com Amadeu I.
Aquest va ser un rei sense suports –el seu principal valedor, Joan Prim i Prats– havia mort assassinat el 30 de desembre de 1870, tot just arribat el nou rei, que va haver d’afrontar una situació crítica amb la primera Guerra d’Independència cubana i amb l’esclat de la Tercera Guerra Carlina. Finalment, el 10 de febrer de 1873 decidia abdicar i, davant la manca d’alternatives, es va proclamar la República.
Segons l’impressor i erudit local Pere Alegret i Vilaró, als seus Apuntes históricos... afirma que la República va ser proclamada unes hores abans a Vilafranca que a Barcelona, quan una vintena de joves van destituir l’Ajuntament. Després tots els historiadors hem anat repetint aquest episodi, sense més.
Tanmateix, a les actes dels plens municipals no hi ha constància de cap canvi significatiu en el municipi. L’únic que consta és que a la reunió que havia de fer el consistori el 5 de febrer de 1873 no hi havia prou quòrum i, en conseqüència, el ple no es va celebrar. El següent ple es va celebrar amb tota normalitat el 13 de febrer d’aquell any. I de fet, l’alcalde Pere Freixedas i Balcells, àlies Gelat, havia fet públic oficialment la proclamació de la República amb el següent avís:
“El Excelentísimo Sr. Gobernador de la Provincia en telegrama de hoy me dice lo siguiente: El presidente de la Asamblea Nacional me dice a las 2 de esta madrugada lo siguiente: El Senado y el Congreso, constituídos en Asamblea Soberana, después de admitir la renuncia de D. Amadeo de Saboya, han proclamado la República. Lo que pongo en conocimiento de V. Encargándole conserven el orden a todo trance y acate las decisiones del gobierno constituído, que lo ha sido en esta forma: Presidente, Estanislao Figueras; Guerra, Fernando Fernández de Córdova; Estado, Emilio Castelar; Hacienda, José Echegary; Marina, José Maria Berenguer; Gobernación, Francisco Pi y Margall; Fomento, Manuel Becerra; Ultramar, Francisco Salmerón y Alonso; Gracia y Justicia, Nicolás Salmerón y Alonso.
“Y me cabe la satisfacción de participarlo a estos vecinos encargándoles coserven el orden y acaten las benéficas disposiciones del citado gobierno que cumple con las doctrinas que sustenta con las aspiraciones del país.
“¡¡¡Viva la República!!!”
Sigui o no cert, el que relata Alegret, hem de tenir en compte que, si fem cas de Ramon Esclasans i Milà, l’Ajuntament vilafranquí ja gaudia d’una majoria de regidors republicans federals, atès que l’alcalde Pere Freixedas era membre d’aquell partit.
Els dies 13, 14 i 15 de juliol hi va haver eleccions municipals. Al districte primer, que votava a l’Ajuntament, s’havien d’escollir tres regidors; al segon –al Teatre–, uns altres tres; al tercer –als locals de la Trinitat–, quatre; i quatre més al districte quart –a l’Hostpital.
El dia 24 d’agost es va constituir el nou ajuntament. L’acta del ple d’aquell dia ens permet reconstruir quins van ser els dos ajuntaments que hi va haver durant la Primera República a Vilafranca.
El consistori que hi havia l’11 de febrer de 1873, quan es va proclamar la República estava format per Pere Freixedas Balcells (alcalde), Fèlix Colomer Inglada, Jaume Sallent Claramunt, Jaume Boada Buxedas, Joan Claramunt Martí, Josep Raventós Mestre, Josep Ferrer Feliu, Pere Rovira Rubió, Jaume Trius Raventós, Cristòfor Olivella Trabal, Pelegrí Olivella Alayo, Pau Miró Quer i Teodor Coderch Buxó. Ja hem dit que intuïm que la majoria era republicana federal, tenint en compte que l’alcalde era d’aquesta ideologia.
D’altra banda, segons un ban fet públic el 19 de juliol de 1873, els catorze regidors electes van ser Jaume Trius i Raventós (àlies Terrissaire), Fèlix Perlas i Fontanals, Jaume Sallent i Claramunt, Cristòfor Olivella i Trabal, Josep Ferrer i Feliu, Gonçal Romeu i Carbó, Josep Viñas i Milà, Ramon Parera i Marquès, Fèlix Sallent i Claramunt, Antoni Figuers i Betlloch, Pere Freixedas i Balcells, Jaume Boada i Buxedas, Joan Claramunt i Martí i Josep Raventós Mestre. Per tant, Boada, Claramunt, Ferrer, Freixedas, Raventós, Sallent (Jaume) i Trius havien estat reelegits, mentre que la resta eren nous.
En l’acta del ple del dia 24 d’agost, hi ha algunes incongruències. En la relació de regidors presents, no hi consten ni Gonçal Romeu ni Fèlix Perlas. Així, Pere Freixedas que va ser reelegit alcalde, va ser votat per 7 regidors, mentre que Jaume Sallent rebia 1 vot i 4 paperetes van ser en blanc –en conseqüència, 12 vots–; en canvi, els tinents d’alcalde van ser votats per 8 vots a favor, un vot per a un regidor que va canviar en cada votació, i 4 paperetes en blanc –per tant, 13 regidors. Sabem que Gonçal Romeu sí que va ser membre del consistori atès que apareix a les actes a partir del 27 d’agost de 1873.
En definitiva, al ple del 24 d’agost l’Ajuntament va quedar organitzat de la següent forma: Alcalde, Pere Freixedas i Balcells; primer tinent d’alcalde, Jaume Sallent i Claramunt; segon tinent d’alcalde; Cristòfor Olivella i Trabal; tercer tinent d’alcalde, Jaume Boada i Buxedas; síndics procuradors, Josep Ferrer i Feliu i Jaume Trius Raventós; regidors, Joan Claramunt i Martí, Antoni Figueras i Betlloch, Ramon Parera i Marquès, Josep Raventós i Mestre, Gonçal Romu i Carbó, Fèlix Sallent i Claramunt, Josep Viñas i Milà i Fèlix Perlas i Fontanals –tot i que d’aquest darrer no tenim constància que participés als plens.
Per tant, podem deduir de les votacions que es van desenvolupar en aquest ple que la majoria republicana federal sumava 8 regidors, mentre que els altres 6 devien ser d’altres tendències. Per desgràcia no sabem la filiació política de cap dels seus membres, tret de la de l’alcalde.
Com a nota curiosa, cal dir que en el ple municipal del 27 d’agost de 1873, i acostant-se la Festa Major, la Junta de l’Obra de la Parròquia de Santa Maria va enviar un ofici convidant l’Ajuntament a participar a les funcions religioses dels dies de Sant Fèlix (30 d’agost) i de Sant Ramon Nonat (31 d’agost) i que els arrendataris dels balls destinessin una part dels beneficis per tal de sufragar les despeses dels oficis religiosos. La resposta va ser que “el Ayuntamiento no puede assistir a ellas [les funcions religioses] como corporación y acerca la segunda parte ha determinado que la comisión de teatro y diversiones se ponga de acuerdo con la Junta de Armamento y Defensa por si es conveniente dar los mencionados bailes [estàvem en plena Tercera Guerra Carlina]; y si tienen lugar que se trate de ver si se puede accedera los deseos de dicha obra.”
La primera República va acabar de facto quan, el 3 de gener de 1874 el general Pavía va entrar al Congrés dels Diputats amb soldats i Guàrdia Civil i va suspendre la votació d’un nou president de la República federal. Al cap d’uns dies Pavia posava com a cap de govern el general Serrano. A Vilafranca, el 23 de gener d’aquest any l’ajuntament elegit democràticament va ser suspès i va ser substituït per un de nomenat a dit pel Governador Civil de la Província i presidit per Antoni Janer Roig.
Nota: les actes dels plens municipals i els avisos o bans que es citen es poden consultar a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, al fons municipal de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. La referència del llibre de Pere Alegret és Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca : entresacados del llamado Llibre vert, de varios cronistas y de cuanto sobre el particular, Vilafranca : Impr. y librería de P. Alagret y Vilaró, 1887. Nova edició corregida i augmentada. La referència de Ramon Esclasans i Milà és “Estudi crític-històric del Penedès en el segle XIX. Treball premiat en el concurs d’història celebrat pel Centre Catalanista de Vilafranca el 1901. Vilafranca del Penedès MCMII”, a Martorell i Pañellas, A.; Esclasans i Milà, R., i Mas i Jornet, C., El Penedès al segle XIX, Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 2010.
La il·lustració que acompanya aquest text procedeix de la revista satírica La Flaca, del 2 de juliol de 1873.
