La curiosa elecció de Joan Soler Catasús com alcalde de les Cabanyes, l'any 1904

Ara que s'ha s'ha acabat la campanya electoral de les municipals i que demà, 28 de maig de 2023 escollim quina ha de ser la composició dels ajuntaments i, per tant, es decidirà qui serà l'alcalde dels municipis on vivim, us explicaré l'elecció del meu besavi, Joan Soler Catasús, com alcalde de les Cabanyes, el poble on havia nascut, fet que va tenir lloc l'1 de gener de 1904. Una elecció que va tenir una forma ben singular.

Els ajuntaments d'aquella època s'escollien cada dos anys i es renovaven per meitats. Els nous regidors prenien possessió l'1 de gener de l'any següent al que havien tingut lloc les eleccions municipals i el seu mandat era de quatre anys. En el cas que ens ocupa, les eleccions havien tingut lloc el 12 de novembre de 1903. A les Cabanyes s'escollien tres regidors, que aquell any van ser Joan Soler Catasús, Pere Galofré Capellades i Pau Castany Alemany. Els tres regidors que continuaven (escollits el 7 de novembre de 1901) eren Josep Saumell Casanovas, Josep Vaqués i Farret i Pere Vidal i Mestre.

A la foto, d'esquerra a dreta, Francesc Soler Esteve, Joan Soler Catasús, Joan Soler Bruna i Dolors Bruna Olivella a les Cabanyes (c1910-1920) (foto de l'arxiu familiar).

Arribat el dia 1 de gener de 1904, tocava escollir alcalde. Als municpis més grans, en aquella època, l'alcalde era nomenat de reial ordre. Però en els pobles més petits, com és el cas de les Cabanyes, els alcaldes els escollien els mateixos regidors. Per tant, un cop presa la possessió del càrrec dels nous regidors escollits, tocava elegir aquell gener de 1904 un nou alcalde per les Cabanyes. Es va procedir a la primera votació i el resultat va donar un empat a dos vots per cada un a Josep Saumell Casanovas, Pau Castany Alemany i Joan Soler Catasús. Amb aquest empat, es va haver de tornar a fer una nova votació i el resultat va ser el mateix: un empat a dos vots per cada un dels tres regidors esmentats. Davant d'això, i segons estipulava l'article 55 de la llei municpal vigent es va procedir a un sorteig entre els tres candidats. El secretari municipal advertia que "el favorecido por la suerte quedará definitivamente elegido Alcalde y entrará desde luego en funciones de tal."

Així doncs, es va procedir a fer un sorteig. En una urna es van posar els noms dels tres candidats i en l'altra els números u, dos i tres. Sortiria escollit alcalde qui tragués el número u. Tal com reflecteix l'acta municipal d'aquella sessió:

"Seguidamente se llamó al Alguacil quien extrajo de la primera urna una bola, que correspondió con el nombre, después de desdoblada la papeleta, de D. Pablo Castany y Alemany y en la otra de las bolas numeradas conteniendo el número tres; seguida de otra bola con el nombre de D. José Saumell y Casanovas habiéndole tocado el número dos; y por último la de D. Juan Soler y Catasús a quien correspondió el número uno,"

Com és que es va arribar a aquesta situació d'un empat a dos vots entre tres candidats? Penso que no ho sabrem mai. Però intueixo que els sis regidors es devien posar d'acord per arribar a aquesta situació. És només una sospita. La realitat, doncs, és que amb aquest sorteig quedava escollit com alcalde el meu besavi Joan Soler i Catasús, que duraria en el càrrec dos anys.

Joan Soler Catasús (les Cabanyes, 1879-Vilafranca del Penedès, 1955)

Joan Soler Catasús havia nascut a les Cabanyes el 1879 fill de Francesc Soler Esteve (he d'esbrinar encara qui era la seva mare: tinc pendent de fa anys una visita a l'arxiu municipal de les Cabanyes). Es va casar amb Dolors Bruna Oliviella, amb qui va tenir, que tinguem constància, dos fills: l'hereu, Joan (el meu avi) i Dolors.

Joan Soler Catasús era de tendència repúblicana. Així ho diu la memòria oral de la famíla i ho confirma el fet que fos el secretari del Comitè Republicà de les Cabanyes, l'any 1903 (La Publicidad, 18/05/1903). Tanmateix, devia ser de tendència moderada i seguidor del diputat del districte Josep Zulueta —que ho va ser entre 1903 i 1923—, quan els republicans es van dividir entre catalanistes (solidaris) i lerrouxistes (antisolidaris), a partir de 1906-1907. El fet que participés en el moviment cooperativista impulsat des de la Unió de Vinyaters de Catalunya, així m'ho fa pensar.

Anunci del negoci de patates per sembrar de Joan Soler Catasús, aparegut a Avenç Agrícola (portaveu de la Unió de Vinyaters de Catalunya) el juny de 1923

Joan Soler Catasús, a qui li deien l'Estasi, tenia un negoci de venda de patates per sembrar amb botiga a les Cabanyes i al carrer de la Parellada. També va ser una actiu promotor del cooperativisme vitivinícola. Va ser l'impulsor del Celler Cooperatiu de les Cabanyes: el celler es va crear a instàncies de Joan Soler Catasús en una reunió celebrada al seu domicili el 20 de novembre de 1919  i en va ser el seu primer president (Saumell 2002, 218-219). Va ser ell qui va rebre els membres del Sindicat d'Agricultors de Sant Jaume de Moja quan van fer una visita a les Cabanyes per veure com funcionaven els cellers cooperatius i prendre nota pel que volien crear a Moja (que ho farien el 1921 amb el Sindicat Agrícola de Moja) (vegeu Soler i Tort 2022, 179-180).

L'any 1926, Joan Soler Catasús va comprar la casa i magatzem que tenia a la carretera d'Igualada 39/carrer del Nord 1-5. Allà establiria la seva residència definitiva, durant uns anys tindria un petit negoci de vins. Per alguna fotografia familiar i per la tradició oral sabem que també tenia un negoci de cistells. També tenia un hort a la zona del Molí d'en Rovira i a casa venien verdures i el nostre pare ens ha explicat sempre que va continuar amb el negoci de les patates.

Joan Soler Catasús va morir a Vilafranca del Penedès l'abril de 1955 (va ser enterrat el 19 d'abril d'aquell any, però no sé la data exacta de la defunció). 

Fonts usades en aquest article

Saumell Soler, Antoni. 2002. Viticultura i associacionimse a Catalunya. Tarragona: Diputació de Tarragona

Soler-Becerro, Raimon i Josep Tort Miralles. Els sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu, 1891-1936. Olèrdola: Ateneu Mogenc Fem Poble i Ajuntament d’Olèrdola.

Actes del Ple de les Cabanyes, que es poden consultar en línia als Arxius Municipals Digitals de la Diputació de Barcelona.

El padró municipal de Vilafranca elaborat entre 1931 i 1932, que es troba al fons Ajuntament de Vilafranca del Penedès de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.