Quan vaig començar a estudiar a la Facultat de Geografia i Història estava de moda un historiador anglès, Edwar Palmer Thompson, a qui molts vam seguir fins a la seva mort, l'any 1993. E.P. Thompson va escriure un article amb aquest títol: "The moral economy of the English crowd in the eighteenth century" (
Past & Present, 50, febrer 1971), traduït al castellà i publicat per Crítica amb el títol "La economía moral de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII" (al llibre
Tradición, revuelta y conciencia de clase, Barcelona, 1984). En aquest article, Thompson parteix de la crítica a l'acceptació dels avalots ("riots" en anglès) que es produiren a Anglaterra en el segle clau del trànsit de l'Antic Règim a la societat plenament liberal com un element de resposta espasmòdica a la misèria, a les alces sobtades de preus, que portaven al "pillatge" o a l'atac "indiscriminat" contra comerciants, flequers o moliners. Front a aquesta visió tradicional de la historiografia, ell hi oposava la seva que es basava en el fet d'entendre els moviments de masses, els múltiples avalots que es van produir al segle XVIII com una forma complexa i organitzada d'actuació, basada en unes normes fonamentals no escrites, en què els que hi actuaven consideraven defensar drets i tradicions en què a sota hi havia uns conceptes d'economia i d'obligacions socials dels diferents sectors de la comunitat. Si aquestes eren trencades, el poble tenia dret a imposar-les per la força. Després d'analitzar un bon nombre d'accions directes contra els especuladors de gra, el que es deriva de l'article de Thompson és que en el marc de la imposició de la societat liberal, "els pobres" van oposar una resistència en què consideraven com a immorals aquells que en època d'escassedat especulaven amb el gra i, amb la seva actitud, provocaven la fam de les classes més desafavorides. Es podia fer negoci, però aquest s'havia d'atendre a unes normes "morals" determinades.
Tot això m'ha vingut al cap des de fa mesos perquè la situació de desballestament de l'estat del benestar que estem vivint actualment -ja no parlo de crisi- ha permès rescatar de la memòria aquest llarg, però bon article. Les accions de protesta a Andalusia amb l'assalt a supermercats a la recerca de béns de subsistència bàsics m'han acabat de decidir a escriure aquest breu article. Thompson considerava que l'"economia moral dels pobres o de la multitud" va subsistir encara com a substracte del cooperativisme, però que després va morir. Jo penso que al nostre país, aquesta "economia moral" encara és plenament vigent. A Catalunya -on també es van produir avalots o rebomboris similars als d'Anglaterra-, va subsistir en el Republicanisme federal, el sindicalisme i l'anarquisme -tots tres amb molts elements en comú-, els quals van donar lloc a un ampli moviment cooperativista urbà i rural, desaparegut després de la derrota de 1939. Tanmateix, crec que les classes populars hem mantingut aquesta idea d'una economia que permeti progressar la gent, sempre i quan no ho faci perjudicant la resta de la societat; en què qui s'enriqueixi ha de contribuir al bé comú. Darrere del moviment d'indignació general hi ha aquest concepte d'immoralitat amb què han actuat banquers, empresaris i polítics, als quals reclamem no tant que hagin excercit les seves funcions socials sinó que s'hagin enriquit a base d'especular, mentir i corrompre's. En "l'economia moral", que el preu de la "crisi" la paguem els que no l'hem provocada, no hi té lloc. En "l'economia moral", que els que han provocat la situació actual se' surtin sense més, tampoc. Si algú esperava que tornaríem al liberalisme decimonònic sense cap resposta de la gent indignada, em sembla que anava errat.
