Del xampany al cava: d'oportunitat a amenaça

El Penedès no seria actualment la regió vitivinícola catalana per excel·lència si no hagués estat per l'elaboració de vins escumosos. Només cal fer un cop d'ull a l'evolució de la superfície de vinya en aquesta regió vitivinícola i a Catalunya entre 1860 i l'actualitat (vegeu el gràfic) per adonar-se que sobretot després de la Guerra Civil hi ha hagut una evolució diferent del sector la qual ha comportat que actualment la vinya penedesenca representi més del 46% del total de la catalana.

L'evolució de la vinya al Penedès, 1860-2018

Com ja va assenyalar en el seu moment Emili Giralt (1951), l'expansió de la vinya penedesenca es va produir en el període que aniria de finals del segle XVIII fins a mitjan del segle XIX, moment en el qual s'havia arribat als límits del que s'anomena la "frontera interior", fet que corroboren les contractacions de rabassa morta tal i com ens ho han mostrat Josep Colomé i Francesc Valls (1994). D'aquesta manera, en el moment de màxima expansió de la vinya a Catalunya, entre 1860 i 1889 coincidint amb la fil·loxera a França, aquest conreu amb prou feines va créixer un 4% al Penedès mentre que al conjunt de Catalunya la vinya es va expandir en un 18%. La fil·loxera va tornar a posar les coses al seu lloc i cap al 1922 amb prou feines hi havia 240.000 hectàrees de vinya a tot Catalunya. Les comarques vitícoles de la província de Barcelona -Vallès Occidental, Bages, Alt Penedès, Garraf, parts de l'Anoia i del Baix Llobregat...- van tornar a replantar, així com bona part de les zones vitícoles de Tarragona. Al Penedès la replantació va ser tan important que el 1922 hi havia gairebé el mateix nombre d'hectàrees que el 1860: unes 52.000, aproximadament. Malgrat la crisi generalitzada que va viure el sector durant aquell primer terç del segle XX, la vinya va continuar essent un dels principals conreus catalans.

Fonts: fins a 1975 Soler-Becerro (2019). De 1982 a 2009, els censos agraris que trobareu a Idescat. Pel 2018: estadístiques definitives de conreus del DARP.

Els canvis més profunds en el sector vitivinícola es van produir a partir de la Guerra Civil. La vinya va desaparèixer de moltes comarques que abans havien estat grans proveïdores de vins. Al partit judicial de Vilafranca, tal i com ens ensenyava Giralt, la vinya havia passat de 17.256 hectàrees a 14.732, caiguda que va anar acompanyada per la recuperació del cereal que arribaria a representar el 41,6% dels conreus (Giralt, 1951). Després de la Guerra Civil (1936-1939) i fins a l'actuatalitat, hi ha hagut una evolució divergent entre el Penedès i la resta de Catalunya. Tot i la caiguda que detectem al Penedès entre 1947 i 1975 -produïda sobretot per la pèrdua de vinyes al Baix Penedès i al Garraf-, el descens de la superfície a Catalunya ha estat més intens i més constant. D'aquesta forma, des de 1982 al Penedès la superfície plantada de vinya no ha deixat de créixer fins al 2009, arribant ales 28.630 hectàrees, mentre que a Catalunya ha anat caient en picat fins a situar-se en les poc més de 56.000 hectàrees que hi ha actualment segons les darreres dades definitives de conreus del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

El xampany com a oportunitat, el cava com a amenaça

Fins i tot en els moments més crítics del segle XX, els posteriors a la Guerra Civil, la vinya ha estat el principal conreu a la regió del Penedès i molt especialment a la comarca de l'Alt Penedès. Segons les dades recollides per Emili Giralt, cap al 1947 la vinya era més del 50% del conreu al partit judicial de Vilafranca. I és precisament en aquesta comarca on s'ha acabat concentrant la indústria de vins escumosos de l'Estat espanyol. Com ens ha mostrat el malauradament difunt Francesc Valls, el clúster del cava de Sant Sadurní ja estava clarament definit a mitjan de la dècada de 1930 (Valls, 2006). I la concentració de la indústria de vins escumosos ha continuat durant la segona meitat del segle XX i els primers anys del segle XXI. Com podem veure al mapes adjunts, hi ha una coincidència entre la concentració de la vinya a la província de Barcelona i el clúster del cava de Sant Sadurní.

Va ser precisament a partir dels anys 60, amb els efectes del Pla d'Estabilització, i l'augment de la renda per capita de la població que el sector dels vins escumosos va viure un primer procés d'expansió. Entre 1960 i 1970 les vendes de "xampany de cava" (vegeu el gràfic de vendes de cava) van créixer a un ritme del 16,2% anual (Valls, 2003). En aquest període va ser el mercat interior el motor que va impulsar el creixement del sector. Això, a més, va permetre que mentre al conjunt de Catalunya la vinya passés d'unes 200.000 hectàrees a unes 110.000, que representa una pèrdua del 45%, al Penedès la caiguda fos més moderada -del 27%-. I mentre el cava va continuar amb la seva expansió, passant dels 57 milions d'ampolles venudes el 1974 a 142 l'any 1989, la vinya a Catalunya continuava amb el procés de desaparició d'àmplies zones del país. No era aquest el cas del Penedès, que durant els anys 80 i 90 va veure com trencava la tendència anterior de decreixement arribant a les més de 28.000 que hem esmentat més amunt. Una tendència que no s'ha trencat pràcticament fins als nostres dies, com podem observar al gràfic de la superfície de vinya.

Font: Consell Regulador del Cava.

En les darreres dècades del segle XX, tal i com ja assenyalava Francesc Valls Junyent (2003), el creixement de les vendes d'escumosos va quedar cada cop més vinculat al sector exportador, que representava la consolidació d'un nou cicle de la vitivinicultura catalana. El cava ha tornat al sector vitivinícola català l'orientació exportadora que havia tingut durant els segles XVIII i XIX, però s'ha fet al preu d'apostar cada cop més per un producte considerat de baixa qualitat en relació a altres competidors.
El gran creixement del sector dels escumosos va representar inicialment una aposta per un vi de millor qualitat que el que es venia als anys 1960 i 1970 al Penedès -comercialitzat majoritàriament a doll- i durant dècades ha sigut el suport del manteniment de la vinya al Penedès. A partir de les darreres dècades del segle XX, hi ha hagut un canvi d'estratègia, optant per productes de baix preu, que s'obté sobretot gràcies a la diversificació dels llocs on proveir-se de vi base -la gran regió del cava- i collant cada cop més els pagesos del Penedès que aporten raïm. Aquesta opció ja fa uns anys que ha estat criticada per diversos elaboradors que el que volen és que no se'ls identifiqui amb un producte amb poc prestigi. Lògicament també ha estat criticada reiteradament pels pagesos que veuen com cada cop és més difícil tirar endavant les seves explotacions.

Cal tenir una mica de perspectiva per considerar les dades del gràfic de la superfície de vinya que hem vist més amunt, però en els darrers deu anys, entre el 2009 i el 2018, el Penedès ha perdut 2.328 hectàrees de vinya, la qual cosa representa un descens del 8%. A la resta de Catalunya, en canvi, s'ha trencat la tendència de dècades de pèrdues i s'han guanyat 2.074 hectàrees. Sembla clar, al meu entendre, que allò que va ser una oportunitat per mantenir el paisatge vitivinícola de la regió penedesenca ara s'ha convertit en una possible amenaça.

Una mica de bibliografia

• Colomé Ferrer, J. i Valls Junyent, F. (1994), La viticultura catalana durant la primera meitat del segle XIX. Notes per a una reflexió, Recerques, 30, p. 47-68.
• Giralt i Raventós, E. (1951), Evolució de l’Agricultura al Penedès. Del cadastre de 1717 a l’època actual. A Actas y Comunicaciones de la Iª Asamblea intercomarcal de Investigadores del Penedès y Conca d’Òdena. Martorell, 166-178.
• Giralt i Raventós, E. (1990), L’agricultura. A F. Cabana i Vancells (coord.), Història Econòmica de la Catalunya contemporània. Volum 2. S. XIX, Població i agricultura. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 121-305.
• Soler-Becerro, R. (2019), Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.
• Valls Junyent, F. (2003). La indústria del cava. De la substitució d'importacions a la conquesta del mercat internacional. A Colomé, J. (ed.), De l'aiguardent al cava. El procés d'especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. Vilafranca del Penedès: El 3 de Vuit i Ramon Nadal, editor, p. 143-182.
• Valls-Junyent, F. (2007). Compitiendo con el champagne. La industria española de los vinos espumosos antes de la Guerra Civil, Revista de Historia Industrial, 33, p. 7-79.

La imatge que encapçala aquesta entrada és un anunci del Xampany Rigol publicat a El Dia. Diari d'Esquerra Republicana de Manresa el març de 1930.