Les eleccions que van portar la República. 12 d'abril de 1931

Després de set anys de Dictadura, les eleccions municipals que es van celebrar el 12 d'abril de 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la Monarquia borbònica. Malgrat que malintencionadament els tertulians feixistes que tomben per les ones s'entesten en dir que no n'hi va haver cap, de plebiscit, el cert és que només cal fer una ullada a la premsa de l'època per adonar-se que això no era així, i el debat principal a les grans capitals i a la majoria de les poblacions.
A Catalunya, es van formar majoritàriament coalicions republicanes que reunien tots els grups que propugnaven la República com a model d'estat. L'excepció va ser Barcelona on s'enfrontaren Esquerra Republicana en coalició amb la Unió Socialista de Catalunya i el Partit Catalanista Republicà (Acció Catalana Republicana, a partir de 1933). A la dreta, la Lliga es va convertir en el darrer baluart de la Monarquia borbònica. Els altres sectors monàrquics van presentar poca batalla i bàsicament els monàrquics van ser representats pel partit de Cambó o per coalicions formades al seu entorn.
Un dels arguments que s'usen habitualment, també des dels tertulians feixistes, és que els republicans no van guanyar. De fet, els únics resultats oficials es van publicar a l'Anuario Estadístico de España. Año XVIII. 1932-1933. I aquests donen el següent:
Republicans: 20.428
Socialistes: 3.926
Monàrquics: 12.970
Comunistes: 57
Altres (aquí s'hi inclouen la Lliga i els Nacionalistes Vascos): 9.155
No consta: 4.132
Tot i que Shlomo Ben Ami (Los Orígenes de la Segunda República: anatomía de una transición, Madrid: Alianza Editorial, 1990, pàgs. 333-337) va fer una crítica a aquests resultats, la seva mostra també pateix del defecte de procedir de les comunicacions que rebé el Ministeri de la Governació, que segurament eren els que donaven resultats més favorables als monàrquics.
Cal tenir en compte, a més, que en molts municipis ja no hi va haver eleccions perquè l'article 29 de la llei electoral especificava que si el nombre de candidats era igual al nombre de llocs a cobrir, aquest quedaven proclamats directament sense pasar per la votació. Això era un instrument del caciquisme que pressionava qualsevol oposició per evitar que es presentés sobretot en pobles petits. A Catalunya, no es van fer eleccions en la meitat dels municipis, com podeu veure al mapa següent:

Font: Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, 22-5-1933.

A Catalunya, els resultats van ser molt clars a favor dels republicans. Aquí us adjunto una taula a partir d'una mostra de diversos municipis, en què es veu clar que els regidors republicans gairebé van doblar les forces monàrquiques:

	Republicans						Monàrquics			Total
	ERC-USC	PCR	PRR	Federals	Altres	Total republicans	Lliga	Altres monàrquics	Total monàrquics
Regió I	138	114	45	29	52	378	123	65	188	566
Regió II	44	22	0	16	63	145	16	51	67	212
Regió III	51	33	12	0	35	131	29	43	72	203
Regió IV	19	11	0	4	35	69	20	13	33	102
Regió V	0	0	0	0	68	68	37	36	73	141
Regió VI	8	39	0	1	68	116	28	27	55	171
Regió VII	0	29	1	0	68	98	44	42	86	184
Regió VIII	20	14	13	0	43	90	10	31	41	131
Regió IX	0	14	0	0	1	15	0	6	6	21
Total	280	276	71	50	433	1.110	307	314	621	1.731

Regió I: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental; Regió II: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Selva; Regió III: Alt Camp, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Tarragonès; Regió IV: Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d'Ebre; Regió V: Baix Ebre, Montsià, Terra Alta; Regió VI: Cerdanya, Osona, Ripollès; Regió VII: Anoia, Bages, Berguedà, Solsonès; Regió VIII: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià, Urgell; Regió IX: Alt Pirineu, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Vall d'Aran.
Font: vegeu tots els municipis a l'enllaç segúent: https://docs.google.com/file/d/0B8O7_bnZ0wkDMXdpRVFfM3pfMDQ/edit?usp=sharing